El Axolote

El axolote mexicà (pronunciat axolot) és una salamandra amb la característica poc habitual de conservar els seus trets larvals en la seva vida adulta. Aquesta condició, que es coneix com a neotènia, vol dir que conserva la seva aleta dorsal de capgròs-que recorre gairebé la totalitat del seu cos-i les seves brànquies externes, que sobresurten de la part posterior del seu ample cap en forma de plomes.

El axolote es troba únicament al complex lacustre de Xochimilco (pronunciat Sochimilco), proper a la ciutat de Mèxic, i es diferendcia de la majoria de la resta de les salamandres perquè viu permanentment a l'aigua. En casos extremadament rars, el axolote madura i surt de l'aigua, però en la majoria dels casos prefereixen romandre en el fons dels llacs i canals de Xochimilco.

El axolote, es parent proper de la salamandra tigre, pot ser bastant gran i arriba longituds de fins a 30 centímetres, encara que la seva grandària mitjana és de 15 cm. El axolote sol ser negre o marró clapejat, encara que també són relativament comuns les varietats albines i blanques, especialment entre espècimens criats en captivitat.

El axolote és longeu, arriba fins a 15 anys d'edat alimentant-se de mol·luscs, cucs, larves d'insectes, crustacis i algun peix. Aquesta espècie, acostumada al paper de depredador en el seu hàbitat, ha començat a patir la introducció de grans peixos en el seu hàbitat lacustre. Entre les amenaces naturals s'expliquen les aus de presa com les garses.

La seva població està en declivi, ja que la demanda de la propera ciutat de Mèxic ha portat a drenar i contaminar bona part de les aigües del complex lacustre de Xochimilco. També és molt comú utilitzar-lo en el comerç d'aquaris i el axolote rostit es considera un menja a Mèxic, el que ha portat a que el seu nombre es redueixi encara més. Se'l considera una espècie molt amenaçada.
Axolote albí:

Axolote: