El Axolote

El axolote mexicà (pronunciat axolot) és una salamandra amb la característica poc habitual de conservar els seus trets larvals en la seva vida adulta. Aquesta condició, que es coneix com a neotènia, vol dir que conserva la seva aleta dorsal de capgròs-que recorre gairebé la totalitat del seu cos-i les seves brànquies externes, que sobresurten de la part posterior del seu ample cap en forma de plomes.

El axolote es troba únicament al complex lacustre de Xochimilco (pronunciat Sochimilco), proper a la ciutat de Mèxic, i es diferendcia de la majoria de la resta de les salamandres perquè viu permanentment a l'aigua. En casos extremadament rars, el axolote madura i surt de l'aigua, però en la majoria dels casos prefereixen romandre en el fons dels llacs i canals de Xochimilco.

El axolote, es parent proper de la salamandra tigre, pot ser bastant gran i arriba longituds de fins a 30 centímetres, encara que la seva grandària mitjana és de 15 cm. El axolote sol ser negre o marró clapejat, encara que també són relativament comuns les varietats albines i blanques, especialment entre espècimens criats en captivitat.

El axolote és longeu, arriba fins a 15 anys d'edat alimentant-se de mol·luscs, cucs, larves d'insectes, crustacis i algun peix. Aquesta espècie, acostumada al paper de depredador en el seu hàbitat, ha començat a patir la introducció de grans peixos en el seu hàbitat lacustre. Entre les amenaces naturals s'expliquen les aus de presa com les garses.

La seva població està en declivi, ja que la demanda de la propera ciutat de Mèxic ha portat a drenar i contaminar bona part de les aigües del complex lacustre de Xochimilco. També és molt comú utilitzar-lo en el comerç d'aquaris i el axolote rostit es considera un menja a Mèxic, el que ha portat a que el seu nombre es redueixi encara més. Se'l considera una espècie molt amenaçada.
Axolote albí:

Axolote:

 

Llangardaix de King

El clamidosaurio de King o llangardaix amb xorreres (Chlamydosaurus kingii) és una espècie de rèptil agámido que habita al sud de Nova Guinea, nord i oest d'Austràlia.

Com a característica particular, cal destacar una porció de pell que descansa darrere del seu cap i sobre el seu llom, una mena de collaret amb llargues espines de cartílag que s'obre quan se sent amenaçat.

El clamidosaurio arriba a mesurar uns vuitanta centímetres de llarg, sent els mascles bastant més grans que les femelles. És carnívor i passa gran part del temps en els arbres a l'aguait. El seu sentit de la vista és molt desenvolupat, sent capaç de capturar un insecte quan passa davant d'ell.
Aquest animal posseeix una gran capacitat d'adaptació al medi ambient. Els científics australians van notar que aprofitava els constants incendis del nord d'Austràlia: després d'un incendi, el seu estómac és capaç d'allotjar preses de major grandària a les quals captura habitualment. Si bé molts d'aquests rèptils moren en els incendis, els supervivents prefereixen quedar-se a la zona devastada per aconseguir més fàcilment el seu aliment.
 

El color de la seva pell és variat, algunes espècies posseeixen un color vermell molt viu, mentre que altres són de color gris. Es pot dir que és un animal agressiu: davant d'una amenaça, en primer lloc es mimetitza el més possible amb el seu entorn, després s'aixeca sobre les seves potes posteriors, obre la seva boca, i eleva una secció de pell que envolta la mandíbula. A més emet una xiulada i corre a atacar al seu enemic. Si l'atacant no se sent amenaçat fuig per amagar-se darrere de l'arbre més proper.